Associació Cultural Gombau de Besora

El nom que es va triar per aquesta nova associació que havia de donar cobertura jurídica i administrativa a la revista El 855, va ser Associació Cultural Gombau de Besora. S'escollí aquest nom en memòria de Gombau de Besora, fill d'Ermemir (el primer castlar, conegut fins ara, del castell de Besora) i Ingilberga. Gombau fou senyor del terme i castell de Besora (avanç Bisaura), entre els anys 990 i 1058. Amic incondicional de la comtessa Ermessenda, és sens dubte el personatge més important de la història del Bisaura. Va ser conseller dels comtes de Barcelona en el seu govern: primer de Ramon Borrell i després d'Ermessenda, el seu fill Berenguer Ramon i el nét Ramon Berenguer.
Gombau tingué una gran influència en la política catalana del seu temps i aglutinà un gran nombre de propietats arreu del país. Com a fill d'Ermenir va heretar els castells de Besora, Curull i Torelló, a Osona, i pels seus fets en relació amb la casa comtal de Barcelona va ampliar els seus dominis amb els castellsde Pacs i de Cubelles al Penedès, Eramprunyà al Baix Llobregat, Montornès, Montbui i una quarta part del castell del Far al Vallès, el castell del port de Barcelona (Montjuïc) i importants feus i alous a les Franqueses, Samalús, Cardedeu, Sentmenat, Cerdanya, etc. Va fundar el monestir de Sant Miquel del Fai entre els anys 997 i 1006 i moltes gestions i activitats d'ordre polític i judicial. El 15 d'octubre de 1042, uní el monestir del Fai al famós monestir de Sant Víctor de Marsella.
Gombau es casà amb Guisla i en segones núpcies amb Aurúcia. Foren filles seves Ermengardis, Ermessendis i la primogènita Guisla, casada amb Mir Geribert, príncep d'Olèrdola, nebot del comte Borrell de Barcelona i famós per la seva revolta contra la casa comtal de Barcelona.
No es pot saber de moment la data exacte de la mort de Gombau de Besora, però per els documents trobats podem dir que va morir després del 1050 i abans del 1058.